Resultats de la cerca frase exacta: 178

Diccionari de la llengua catalana
81. areng
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels clupeids, de 25 a 30 centímetres de llarg, de dors blau fosc i costats i ventre argentats, propi de les aigües fredes del nord de l'Atlàntic, que arriba als consumidors enllaunat o conservat per fumatge (Clupea harengus). [...]
82. buglossa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les boraginàcies, coberta de pèls rígids, amb les fulles lanceolades i les flors d'un blau viu, disposades en una gran inflorescència cònica, que es fa als camps de cereals i vores de camins (Anchusa azurea o A. italica).  [...]
83. estafisàgria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les ranunculàcies, robusta, de fulles palmatilobades, flors d'un blau pàl·lid amb un curt esperó nectarífer, en inflorescència terminal, i fruit format per tres fol·licles, pròpia de la regió mediterrània meridional i de [...]
84. pastorella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gencianàcies, de floració primerenca, de fulles lanceolades, la majoria en roseta basal, i flors solitàries d'un blau viu, amb un tub cilíndric i cinc lòbuls ovats estesos, que es fa a les pastures de muntanya (Gentiana verna).  [...]
85. bacoreta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels escòmbrids, de fins a 100 centímetres de llargada i d'uns 6 quilos de pes, de dors blau fosc amb nombroses taques i línies sinuoses negres per sobre de la línia lateral, ventre blanc argentat, sovint amb unes taques fosques arrodonides entre les [...]
86. anàglif
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament esculpit, cisellat o tallat en baix relleu. Dibuix que consisteix en dues imatges d'un mateix objecte, l'una en blau i l'altra en vermell, no exactament superposades, de tal manera que, mirat amb un anaglifoscopi, dona la visió en relleu d'aquell objecte. [...]
87. bacora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels escòmbrids, semblant a la tonyina, que pot atènyer 120 centímetres de llargada, amb el dors de color blau fosc i els flancs argentats, amb les aletes pectorals falciformes i molt llargues, de carn molt apreciada, consumida principalment en conserva [...]
88. còcul
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les menispermàcies, de fulles oblongues o el·líptiques, lluents amb tres nervis ben marcats, flors unisexuals, petites i poc vistoses, disposades en raïm, i fruit en drupa d'un blau negrós, originari de l'Himàlaia i plantat als [...]
89. plumbaginàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blau. Individu d'aquesta família. [...]
90. calcantita
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, sulfat de coure hidratat, de fórmula Cu2+SO4·5H2O, que cristal·litza en el sistema triclínic, és de color blau cel fosc i es forma com a producte d'evaporació d'aigües de mina saturades de coure. [...]
Pàgines  9 / 18 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>